Selecció de la funció de control del controlador lògic programable

Aug 11, 2024

Deixa un missatge

Selecció de la funció de control
Aquesta selecció inclou la selecció de característiques com ara la funció d'operació, la funció de control, la funció de comunicació, la funció de programació, la funció de diagnòstic i la velocitat de processament.
1. Funció de funcionament
La funció d'operació del controlador lògic programable senzill inclou la funció de funcionament lògic, temporització i recompte; la funció de funcionament del controlador lògic programable ordinari també inclou el canvi de dades, la comparació i altres funcions d'operació; les funcions d'operació més complexes inclouen l'operació algebraica, la transmissió de dades, etc.; Els grans controladors lògics programables també tenen un funcionament PID analògic i altres funcions d'operació avançades. Amb l'aparició dels sistemes oberts, els controladors lògics programables tenen funcions de comunicació. Alguns productes tenen comunicació amb ordinadors inferiors, alguns productes tenen comunicació amb ordinadors iguals o ordinadors superiors i alguns productes també tenen funcions de comunicació de dades amb fàbriques o xarxes empresarials. En dissenyar i seleccionar, hem de partir dels requisits de les aplicacions reals i seleccionar raonablement les funcions d'operació requerides. En la majoria d'aplicacions, només es requereixen funcions de funcionament lògic i temporització i recompte, i algunes aplicacions requereixen transmissió i comparació de dades. Quan s'utilitza per a la detecció i el control analògics, s'utilitzen operacions algebraiques, conversió numèrica i operacions PID. Les operacions de descodificació i codificació són necessàries per mostrar les dades.
2. Funció de control
Les funcions de control inclouen operacions de control PID, operacions de control de compensació anticipada, operacions de control de proporció, etc., que s'han de determinar segons els requisits de control. Els controladors lògics programables s'utilitzen principalment per al control lògic seqüencial. Per tant, els controladors d'un sol bucle o de múltiples bucles s'utilitzen sovint en la majoria dels casos per resoldre el control analògic. De vegades, s'utilitzen unitats d'entrada i sortida intel·ligents dedicades per completar les funcions de control necessàries, millorar la velocitat de processament dels controladors lògics programables i estalviar capacitat de memòria. Per exemple, s'utilitzen unitats de control PID, comptadors d'alta velocitat, unitats analògiques amb compensació de velocitat, unitats de conversió de codi ASC, etc. [5]
3. Funció de comunicació
Els sistemes de controladors lògics programables grans i mitjans haurien de suportar una varietat de busos de camp i protocols de comunicació estàndard (com ara TCP/IP) i haurien de poder connectar-se a la xarxa de gestió de fàbrica (TCP/IP) quan sigui necessari. El protocol de comunicació ha de complir els estàndards de comunicació ISO/IEEE i ha de ser una xarxa de comunicació oberta. [5]
La interfície de comunicació del sistema de controlador lògic programable hauria d'incloure interfícies de comunicació sèrie i paral·lel, ports de comunicació RIO, interfícies DCS d'ús habitual, etc.; El bus de comunicació (inclosos equips d'interfície i cables) dels controladors lògics programables grans i mitjans s'ha de configurar de manera redundant 1:1, el bus de comunicació ha de complir amb els estàndards internacionals i la distància de comunicació ha de complir els requisits reals del dispositiu.
A la xarxa de comunicació del sistema PLC, la velocitat de comunicació de la xarxa superior ha de ser superior a 1 Mbps i la càrrega de comunicació no ha de superar el 60%. Les principals formes de la xarxa de comunicació del sistema PLC són les següents:
1) El PC és l'estació mestra i diversos PLC del mateix model són estacions esclaves, formant una xarxa de PLC simple;
2) Un PLC és l'estació mestra i altres PLC del mateix model són estacions esclaus, formant una xarxa PLC mestre-esclau;
3) La xarxa PLC està connectada a un DCS gran mitjançant una interfície de xarxa específica com a subxarxa del DCS;
4) Xarxa PLC dedicada (xarxa de comunicació PLC dedicada de cada fabricant).
Per tal de reduir la tasca de comunicació de la CPU, segons les necessitats reals de la composició de la xarxa, s'han de seleccionar processadors de comunicació amb diferents funcions de comunicació (com ara punt a punt, bus de camp).
4. Funció de programació
Mode de programació fora de línia: el PLC i el programador comparteixen una CPU. Quan el programador està en mode de programació, la CPU només proporciona serveis per al programador i no controla l'equip de camp. Un cop finalitzada la programació, el programador passa al mode d'execució i la CPU controla l'equip de camp i no es pot programar. La programació fora de línia pot reduir els costos del sistema, però és inconvenient d'utilitzar i depurar. Programació en línia: la CPU i el programador tenen les seves pròpies CPU. La CPU host és responsable del control de camp i intercanvia dades amb el programador en un cicle d'exploració. El programador envia el programa en línia o les dades a l'amfitrió. En el següent cicle d'exploració, l'amfitrió s'executa segons el programa recentment rebut. Aquest mètode és més car, però el sistema és fàcil de depurar i operar, i s'utilitza sovint en controladors lògics programables grans i mitjans. Cinc llenguatges de programació estandarditzats: diagrama de funcions seqüencials (SFC), diagrama d'escales (LD), diagrama de blocs de funcions (FBD) tres llenguatges gràfics i llista de declaracions (IL), text estructurat (ST) dos llenguatges de text. El llenguatge de programació seleccionat hauria de complir amb el seu estàndard (IEC6113123) i, al mateix temps, també hauria de suportar diversos formularis de programació en llenguatge, com ara C, Basic, etc., per complir els requisits de control d'ocasions especials de control.